Crònica del Lyric Glam

Amb la mascareta no es veia, però us asseguro que diumenge passat els membres de la Coral la Igualtat teníem un somriure d’orella a orella. Després de gairebé dos anys tornàvem al Maragall i la veritat és que ho enyoràvem. Ni les distàncies de seguretat ni cap de les mesures complides escrupolosament van impedir que sentíssim el caliu de la gent i les ganes que, tant els de dalt com els de baix de l’escenari, teníem de tornar a gaudir d’una vetllada de música amb els amics.
La intervenció de La Igualtat va ser discreta, gairebé un “només passàvem a saludar”, perquè la pandèmia ha impedit que el ritme dels assajos fos l’adequat per preparar un concert. Així doncs, en aquesta ocasió el protagonisme va recaure sobre els integrants del Lyric Glam, que van oferir un repertori divers i popular, i que va agradar molt i molt. Ho sabem del cert perquè els assistents al concert ens ho heu dit i perquè els cantaires de la Coral, des de la nostra posició d’espectadors, ens ho passàrem genial.

Vàrem sortir del concert enamorats de les seves veus de notes impossibles, de la seva simpatia i de la complicitat que encomanaven al pati de butaques. Als integrants del grup, Anna Tobella, Laura Coll, Sergi Giménez Carreras i Alessio Coppola, volem fer arribar la nostra felicitació per la seva bona actuació i també volem fer arribar l’agraïment al nostre Ajuntament per ajudar-nos a fer-ho possible.

Tant de bo aquest sigui l’inici del retorn a la tan enyorada normalitat i des d’aquest espai animem a tothom a gaudir de les properes actuacions perquè, com ja heu pogut comprovar, la cultura és segura.

FINS AVIAT!

Alcaldessa, integrants del Lyric Glam i Coral La Igualtat.

Feliç aniversari!

Com cada 1 de gener, en la Coral la Igualtat estem d’aniversari ja que tal dia com el d’avui es va inscriure formalment en el Registre d’associacions del Govern Civil de Barcelona la “Sociedad Coral la Igualdad Gavanense” i d’això enguany ja en fa 125 anys.

Es podria pensar que “qui dia passa, any empeny” i així hem arribat fins l’any 2020, però sense la ferma voluntat d’aquestes cinc generacions de gavanencs i gavanenques això no hauria estat possible. Fins i tot, a la voluntat s’hi podria afegir la valentia ja que la coral va reprendre la seva activitat en els més foscos anys de la postguerra, temps en què no estaven permeses les associacions, estava prohibit el català i qualsevol mostra d’entitat era perseguida.

Així doncs, per commemorar l’aniversari de la nostra entitat, l’entitat degana de tots els gavanencs i gavanenques, i que ja ha vist la llum de tres segles diferents, farem un seguit d’activitats en el decurs d’aquest any que anirem informant a mesura que tinguin data programada. Hi haurà concerts, una exposició i, per posar la cirereta, participarem en un concert a l’Auditori del què us donarem més detalls d’aquí a poc.

Bon any 2020 per a tots i Feliç aniversari!

Oceans of music

Falta ben poc per al concert d’hivern. De fet, es podria comptar per hores el que queda perquè s’aixequi el teló. Ja només queda polir alguns passatges, l’assaig general amb l’orquestra i una petita (o no tan petita) dosi de nervis.

La posada en escena d’enguany fa molt bona pinta ja que el repertori és d’allò més engrescador. Inerpretarem tot un recull de bandes sonores que s’han fet famoses per propi mèrit. Són peces que traspuen sentiments, emocions fetes partitura. I és que el món del cinema ens ha donat petites obres mestres musicals que acompanyen i posen l’accent en les sensacions que el setè art ens vol fer arribar i fan que els compassos de les cançons marquin el ritme del batec del nostre cor.

Diríeu que aquestes reflexions són excessivament entusiastes o exagerades? Doncs potser sí, però és que aquest concert ens té el cor robat: anirem des de la melangia de La llista d’Schindler cap a la “chulería” d’Amèrica passant per la dolçor de Cinema Paradiso i els aires d’aventura de Pirates del Carib, entre moltes d’altres. I tot això amb una orquestra simfònica de més de vint professionals. És per estar engrescat o no? 😉

Si us animeu a compartir aquestes sensacions amb tots nosaltres, ja sabeu: aquest diumenge 15 de desembre, a les 7 del vespre, en l’Espai Maragall de Gavà teniu una cita amb la música. Us hi esperem!

Bufar i fer ampolles

Ahir vàrem encetar una nova cançó i vet aquí que em va venir al cap l’expressió en castellà amb què podríem traduir el nostre “bufar i fer ampolles”, és a dir coser y cantar. I no, no va ser pel fet de trobar que harmonitzar les nostres veus fos fàcil, ni tampoc que pronunciar l’anglès amb certa dignitat sigui senzill. Ben al contrari, però no passa res: que llenci la primera pedra qui aconsegueixi bons resultats a la primera.

De fet aquest coser y cantar és més literal que no us penseu perquè em vaig imaginar el procés d’aprendre una cançó com el de confeccionar un vestit. Primer tens peces ben diferents i separades, un parell de mànigues per aquí, un coll per allà, una esquena… tot de trossos sense aparent coherència, plens de fils i de serrells. Després vas acarant una peça amb altra, tibant cap a un costat, retallant cap a un altre, (ai, que no casa!), rectificant les costures, girant del dret, girant del revés… fins quedar satisfets amb el resultat.

Doncs vet aquí que fer música em va semblar un procés de creació similar perquè tens una partitura per cada una de les veus que d’entrada no semblen ni de la mateixa peça, cal parar atenció a cada detall, vigilar els calderons, respectar els reguladors (piano, he dit pi-a-no!), gaudir de les dissonàncies, imprimir valentia. I el mestre, a poc a poc, va cosint una veu amb l’altra, agafant cada so i disposant-lo en el lloc precís amb la intensitat exacta, girant-nos del dret i del revés… fins convertir un potencial guirigall en una peça amb ànima.

És la calor? És l’efecte de cantar en una coral? Doncs no ho sé, però us ben asseguro que ara ja no veig partitures… ara veig Armanis! 😉

Ei, si vols comprovar en persona si son Armanis o no, ja saps on trobar-nos.
Assajarem fins el 10 de juliol i tornarem al setembre.

Crònica del concert “Òpera i Sarsuela a tocar”

Rodó. Si l’haguéssim de resumir en una sola paraula, aquesta seria rodó. La Mireia Dolç i en Josep Fadó varen superar totes les nostres expectatives que, val a dir, eren altes ja que el mestre ens va avançar que es tractava de dos professionals molt bons i sabem que el grau d’exigència del nostre director no és fàcil d’acontentar. Els cantaires de La Igualtat ens vàrem sentir molt còmodes en les peces que vàrem fer en qualitat de d’acompanyament i ens va permetre viure les cançons amb una perspectiva i un resultat molt engrescador. Des d’aquí, l’enhorabona al Josep i la Mireia pel bon concert que ens van oferir i donar-los les gràcies perquè va ser un honor per a Gavà comptar amb les seves veus.

Pel que fa al repertori, un detall graciós ens va confirmar el que ja avançàvem: que tot i ser obres nascudes per als grans escenaris de l’òpera i la sarsuela, es tractava de peces ben conegudes per a tothom. I quin és aquest detall de què parlem? Doncs que de tant en tant se sentia un “sssssss” entre el públic per demanar el silenci dels espectadors que cantaven. El públic cantava! Voleu millor mostra de popularitat i entusiasme sincer?

I amb aquest bon gust als llavis, acomiadem la temporada de concerts. Ara toca fer el parèntesi estiuenc per descansar, agafar embranzida i retrobar-nos a la tornada de les vacances amb forces renovades i un munt de nous projectes que esperem (sabem!) que us agradaran.

Molt bon estiu a tothom!

Escalfem motors per al proper concert!

Si parléssim d’òpera, o de la seva cosina germana la sarsuela, potser ens diríeu que tractem de gèneres reservats al paladar d’uns pocs melòmans exquisits. Tanmateix, si escoltéssiu el repertori que estem preparant per al proper concert, veuríeu que tenim aquest gènere molt més a prop (a tocar) de què podríem imaginar perquè, de bon segur, reconeixeríeu totes les peces. Totes!

I és que la música té aquest sentir universal i proper. Tant se val que una obra fos creada per agradar reis, nobles o plebeus, i no hi fa res que la protagonista s’anomeni Turandot, Violeta, Luisa Fernanda o Rosó: hi ha melodies que han traspassat el temps i els estils per quedar-se amb nosaltres i arrelar en la nostra història.

Amb aquest sentiment, des de la Coral La Igualtat hem preparat un concert amb un recull de peces que estem segurs que us agradaran molt i és que en aquesta ocasió comptem amb uns solistes d’autèntic luxe: la soprano Mireia Dolç i el tenor Josep Fadó.

Així que si voleu gaudir en directe d’uns cantants excepcionals i un repertori més proper que no us penseu, veniu a divertiu-vos amb nosaltres ben a prop de casa vostra, a l’Espai Maragall de Gavà, el proper 15 de juny, a les 9 del vespre.

Podeu adquirir les entrades anticipadament a Ofi-Semar (Ctra. Sta. Creu de Calafell, 75 de Gavà), demanant-les als membres de la coral, o en la taquilla del Teatre Maragall el mateix dia del concert. El preu de venda serà de 10 €.

Us hi esperem!

Benvingudes i benvinguts!

Els integrants de la Coral la Igualtat hem creat aquest espai per explicar-vos qui som i què vàrem ser; per dir-vos què fem, què hem fet i què farem, i també per compartir amb totes i tots vosaltres l’amor per la música, per l’amistat i pel bonic llegat de la història de Gavà i el cant coral que és la nostra, la vostra, Coral la Igualtat.

De mica en mica anirem fornint aquest espai d’història, d’imatges i de música, i per si voleu rebre avisos cada vegada que hi hagi una actualització, us hem deixat aquí a la dreta un enllaç perquè us hi subscriviu.

Així doncs, us diem el mateix que cantava en Jaume Sisa: Oh, benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum. Perquè, certament,  casa nostra és casa vostra si és que hi ha cases d’algú.